Les flors ingràvides
Morella vera, tomaquera del dimoni, herba mora, tomata borda, pebre d'ase, tomatera de bruixa.
De la família de les solanàcies i d'origen sud-americà, creix actualment arreu del món
Planta amb una alta toxicitat en els seus fruits i fulles. Quant als fruits, resulten molt més perillosos abans de madurar que és quan presenten una dosi més elevada de solanina
Flor relacionada amb la mort i la foscor que al mateix temps és utilitzada arreu del món per a nombrosos fins medicinals
El seu nom genèric Solanum nigrum es refereix al seu creixement en llocs assolellats i a la negror de les seves baies.
Jusquiam negre, Herba de les Bruixes, Herba de la Marededéu, Herba boja Planta de Júpiter i símbol del silenci Herba del deliri, de l'atordiment, del son...el laberint del Jusquiam... Enredada en parets velles i muralles, es deixa caure per racons que passen desapercebuts, doncs a qui la mira de reüll li pot semblar poc digna i massa vulgar. La "mala herba" que ens ocupa és responsable de les volades de les bruixes amb les seves escombres, principal ingredient dels ungüents amb què es lubricaven per arrancar el vol cap a dimensions inabastables per a l'home ordinari, i dels que en retornaven massa sàvies per no ser condemnades i cremades Flor tòxica utilitzada també des de temps antics com a remei per a mitigar el dolor físic, induir a l'oblit i calmar el dolor espiritual submergint a qui la pren a una total inconsciència. El seu nom en castellà, "Beleño" prové de Belenos, divinitat celta, Déu del sol, la medicina i el foc, a qui li agradava l'embriaguesa induïda pel Jusquiam. També a Egipte apareix al papir Eber de l'any 1500 aC i en diversos estudis se suggereix que les sacerdotesses de Delfos realitzaven les seves profecies inhalant el fum d'aquesta planta. Durant l'Edat Mitjana aquesta flor (sovint citada juntament amb la Mandràgora, l'Estramoni i la Belladona, les quatre reines de la botànica oculta) ha estat utilitzada per les "bruixes" mediterrànies en complexes fórmules psicoactives per a dur a terme vols interns i adquirir coneixements més enllà del món físic, i també usada per apotecaris i farmacèutics de l'època. La diferència estava en el fet que mentre les primeres eren acusades i cremades per la Santa Inquisició, els segons estaven avalats i reconeguts per l'ortodòxia del poder. Uns coneixements que en mans d'expertes botàniques eren causa de mort, per a altres eren motiu de privilegi i reconeixement.
Cicuta, Fonollassa, Juliverd de galàpet, Julivertassa Flor nativa d'Europa i el Nord d'Àfrica, el seu nom deriva del grec 'Konas', "girar sobre", per la sensació de mareig i vol que provoca. Planta altament tòxica, i en dosis molt controlades pot alleugerir el dolor intens Se'n coneixen les seves propietats i usos des del 1500 aC, ja mencionada pels egipcis fou una planta utilitzada des de segles per a l'enverinament i condemnes a mort Sòcrates, acusat de corrompre la societat amb les seves idees contràries al sistema, amb afirmacions com "la maldat no ve de naixement sinó de la falta de cultura", fou condemnat a mort ingerint un beuratge de cicuta l'any 399 aC També citada per les bruixes de Shakespeare en el quart acte de Macbeth “Escata de drac, dent de llop, mòmia de bruixa, ventre i pap de fart tauró del mar salat, rel de cicuta cavada en la nit, fetge de jueu emblasfemit, fel de boc, rama de teix tallada en eclipsi de lluna, morros de tartre, nas de turc, dit d'escanyada criatura naixent d'una puta en un fos, feu el brou gras i viscós. D'un tigre afegim la gran budellada com ingredient de nostra calderada”
Cyclamen balearicum Pa porcí, Viola de Sant Pere o Patata Morenera Flor mediterrània de pètals blancs pentinats enrere, la trobem a Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera. Creix en les esquerdes de les roques i a l'ombra d'arbustos; des que es plantada fins que floreix per primer cop poden passar fins a quatre anys Planta molt tòxica, antigament s'utilitzava el seu tubercle com a vomitiu i purgant fort, no és recomanable el seu us intern Horaci va afirmar que les bruixes utilitzaven plomes en els seus conjurs; eren ciclamen Utilitzada en la preparació d'encanteris per treure les penes del cor i per a embruixos d'amor, també existeix la creença que el ciclamen cultivat dins d'una cambra protegeix a la persona que hi dorm
Acònit, Tora blava, Matallops, Herba tora, Rialgar... Les flors, reunides en petits rams i de color blau intens, formen una caputxa avellutada que la fan visualment suau i dolça, i que amaga, amb aquesta aparença innocent, la seva contundent letalitat. Una de les flors més perilloses del regne vegetal, només tocant-la pot provocar intoxicacions. S'utilitza en la fabricació de medicaments i conté aconitina, un dels verins més potents que existeixen (un mil·ligram pot causar la mort). Es parla de diversos orígens quant al seu nom, segons alguns autors prové d'Acona (un port que existí a l'Àsia Menor), altres diuen que ve d'akoniton (dard), pobles bàrbars havien untat les seves fletxes amb acònit per matar els enemics, o del grec "akon" (pedra), referint-se als indrets rocosos on creix. En la mitologia grega i romana es creu que dels ullals afilats de Cèrber (el gos de tres caps, guardià de l'inframón) en va caure la saliva a terra fent créixer tot d'una aquesta planta amb el seu verí mortal
Artemísia, Altimira, Donzell Salvatge Aquesta planta deu el seu nom a una de les deïtats més venerades de l'Antiga Grècia, Artemisa, deessa dels indrets salvatges, la caça i el regne animal. Una de les tres deesses de la lluna, símbol del quart creixent. Germana bessona d'Apol·lo a qui va ajudar a venir al món en un part complicat, tan aviat com va néixer, és doncs, Deessa dels nounats. L'Artemísia fou utilitzada durant els parts, per accelerar el naixement i l'expulsió de la placenta, també ha estat utilitzada com a planta abortiva i per a regular la menstruació. Herba santjoanera per excel·lència d'innumerables propietats, és també el principal ingredient de l'absenta, la beguda més popular durant el segle XlX entre el sector més bohemi de l'època fins a la seva prohibició al 1915
Verbena Officinalis. Herba dels fetillers, espiga de Sant Joan, llàgrimes d'Isis, herba de l'amor, esperit de Mercuri i Venus Flor mística i sagrada, considerada màgica en pobles antics i pels druides celtes del passat i una de les 12 plantes sagrades de l'ordre dels Rosa-Creu D'aspecte fràgil i discret, passa desapercebuda malgrat ser molt abundant, floreix pels volts de Sant Joan, nit en la qual es potencien les seves nombroses propietats terapèutiques i protectores. Oli i tinta xina sobre paper
Dictamnus hispanicus, Gitam, Timó reial, Alfàbrega de pastor. Planta medicinal i màgica, utilitzada des de l'època romana i l'edat mitjana. Component en fórmules per invocar àngels i dimonis en el tractat Clavicula Salomonis Regis, al segle XVII (en aquest es trobava la clau per accedir al món ocult dels diables) un dels llibres més buscats i destruïts pels tribunals de la Inquisició. D'usos medicinals per a regular la menstruació, propietats abortives, hipotensores i afrodisíaques. També l'ingredient principal de la beguda alcohòlica coneguda com a Gitam i de l'Herbero de la Serra de Mariola, al sud del País Valencià. Flor poderosa i difícil de trobar, desprèn un potent aroma entre anís, ruda i llima; mirant el seu fruit a contrallum s'endevinen les bossetes d'essència que guarden el seu perfum
Herba talpera, Herba de l'ofec o Figuera infernal són alguns dels noms que rep aquesta planta que guarda una estreta relació amb l'Inframón i tots els seus éssers. Més coneguda avui pel seu nom d'Estramoni. Stramonium, en grec, significa "poma de la foscor profunda". És una planta amb fortes propietats narcòtiques i psicoactives ben capaç, i amb dosis no pas massa elevades, de provocar deliris, al·lucinacions i fins i tot la mort. Vella coneguda de les bruixes i íntimament relacionada amb el seu univers, creix en els marges dels camins, camps i en les ruïnes de llocs abandonats. Com en la seva dualitat de planta mortal i guaridora, també el seu aroma és fort i dolç, embafador i delicat alhora. Herba molt verinosa però també utilitzada en medicina i rituals, cal descartar el seu ús; si la veiem, observar-la amb respecte i atenció, ella també ho farà. (font: llegendesdecatalunya.cat)
Papaver somniferum, Cascall, Herba dormidora, Pintacoques. Segrega un làtex del qual es fa l'opi. Segons la dosi pot provocar la mort, s'havia utilitzat per provocar ingravidesa, sensació de volar i com a afrodisíac. També calmen el dolor i ajuden a dormir. Utilitzada en filtres i pocions medievals per alteracions provocades pels diversos alcaloides que contenen, entre ells la morfina. Des de sensacions d'eufòria fins a alteracions de la percepció De la família, i ja en aquesta època, les roselles, els jocs d'aquells estius "gall, gallina o pollet". Oli i tinta xina sobre paper.
Acònit, aiguafort amb intervenció
Bruixa amb jusquiam, collage, tinta i llàpis
Bruixa, aiguafort i aiguatinta
Bruixa, llàpis
Antic armari de farmàcia acrílic sobre fusta, Museu diocesà de Solsona, Farmàcia Pallarès
