Quan sigui gran aniré a la lluna amb un parapent petit

És el primer de tots ells; és un conte petit que va sortir com un bolet, com a vegades passa amb algunes coses que fem que no tenen ni cap ni peus; però aquesta sí que en va tenir, va ser un gir en la meva feina i un nou rumb; el que anava a ser un regal per a la meva neboda Maria va acabar sent un conte autoeditat que va tenir molt bona acollida i em va donar ales per seguir escrivint i dibuixant.
D’aquella edició ja no en queden, però el segueixo reproduint artesanalment i l’he fet traduir fins a vuit idiomes.

És un poema, el desig d’arribar fins a la lluna i no tornar.

Quan sigui gran aniré a la lluna amb un parapent petit