Margalida

Marxar a viure a Irlanda va ser un regal que em vaig fer sense ni pensar-ho, dels millors que m’he fet mai, i tot i que ara l’adoro, en aquell moment no vaig suportar més Barcelona i vaig fugir.
Quan vaig tornar tot era enyor, i vaig tornar a fugir; però alguna cosa no va funcionar i poc després vaig desitjar estar a un altre lloc, i marxava i desitjava altres llocs que no eren mai el que estava i sovint eren els que ja havia visitat.
Com si valorés les coses sempre massa tard, i encara busco la manera…

Margalida