El calaix de l’artista

Haver il·lustrat un conte escrit per en Joan Barrets és una de les sorts més grans que he tingut mai com a dibuixant i com a persona.
No només pel seu gran talent com a escriptor sinó perquè pel que tinc entès és l’única obra d’aquest autor que se’n té notícia, poc n’he sabut des d’aleshores, només n’he rebut postals estranyes de terres llunyanes, un artista fugisser que rarament es deixa veure, l’últim cop va ser a la presentació del llibre que vam fer plegats, jo tenia els dos braços trencats i no vaig poder firmar cap exemplar, ell va tornar en tren cap a Saragossa i des d’aleshores no n’he sabut més.
Per il·lustrar aquest conte em va portar una maleta antiga i estranya plena de coses inconnexes i també antigues i estranyes, obrir-la va ser un drama, ningú de casa s’atrevia, finalment va ser l’Eduard, el més gran i el més valent dels tres germans qui va obrir la maleta no sense fer un vot enrere just després de fer-ho.
A dins hi havia de tot, postals antigues, rajoles, garrofes seques… i aquí va començar l’aventura de pintar aquesta joia de text d’en Joan Barrets

El calaix de l’artista