Cel amunt

El dia que se’m va escapar aquell globus i va pujar cel amunt fins no veure’l més em vaig quedar muda, com podia ser que una cosa que tenia tant a prop, lligada, que era meva, ara fos a les estrelles?, que ell pogués ser-hi i jo no?, si estàvem junts feia un moment!
Aquella nit i moltes altres vaig imaginar on seria, què estaria veient, per quins mons passaria…
Això em devia passar cap a finals dels 80, el 2011 vaig dibuixar-ho, potser per no pensar-hi més

Cel amunt