El forat de la Bofia

Cada cop entenia millor aquella arquitectura grotesca i visualitzava més clarament els rostres que l’habitaven. Va tardar un segle a adonar-se d’un cel retallat just al final de les parets altes i fosques, un cel que prometia un espai imprecís i vast.
Quan estava a punt d’oblidar i ser un altre rostre mil·lenari la va moure un anhel estrany i va prendre les ales que li havien fet pagar per entrar de nit en aquell forat